Flora

Així passen de les fortes glaçades de l'hivern a l'extrema sequera de l'estiu. En el cas d'aquelles que son anuals, el seu cicle s'inicia amb les primeres pluges de tardor, creixent lentament sota el fred i les boires hivernals per florir durant la primavera. A partir de finals de juny s'assequen i moren, havent escampat les seves llavors que recomençaran altre cop el cicle, passat el dur estiu.

En canvi, les plantes que viuen més d'un any aprofitaran els mesos plujosos per créixer i recuperar la seva verdor ilustre; i passaran l'estiu sota mínims, resistint les altes temperatures i l'enorme sequera.

Durant la primavera al secà, es produeix una successió contínua de petites floracions que no duren massa dies. Però en els turons, a la vora dels camins, als marges que separen els terrenys i en els camps que descansen aquell any o que han esdevingut erms, s'hi poden veure veritables meravelles. Algunes son molt poc abundants i només les trobem en indrets molt concrets.

Una de les plantes més curioses del nostre secà és, l'Abellera fosca (Ophrys fusca), aquesta planta passa desapercebuda fins que obre les seves magnífiques flors. Aquestes tenen la forma, els colors i l'olor de les femelles de les abelles. D'aquesta manera, els mascles s'hi apropen enganyats per la similitud i les pol·linitzen.

Altres plantes que podríem destacar son la farigola (dit localment timó), el romaní, l'espart, els salats, vàries i bellíssimes varietats de tulipes silvestres, ruda, ruda borda, herba sanguinària, gessamí silvestre, herba granera, molt emprada pels nostres avant-passats per fer unes bones graneres; seguim amb el vesc, la ginesta, la bellíssima flor blanca de l'herba maleïda,i l'argelaga cercada. Destacarem per la seva magnitud el Card Marià, el Panical d'on neix a la tardor l'excel·lent gírgola de panical.

També trobem, tant en llocs secs com humits l'arç blanc, figueres, pollancres, alguna alzina, oms gatells, freixes, l'álber blanc, fonoll, esbarzer, trèvol, malves, corrioles enganxoses, enganxacabells, l'ortiga, dent de lleó, camamilla, lliri, roser bord, l'herba queixalera i finalment l'estramoni i l'herba verinosa al·lucinògena.

En els llocs humits podem veure el llúpol, el roldor, la dolçamara, l'herba capil·lera, les canyes, la bova, la regalèssia, la borratja, la ruella i els llicsons, herbes comestibles i les violes, l'herba cerverina, orella d'ase, xufa borda, la verdolaga, els joncs d'estany, el setge bord, la menta, el vímet, el vern, el noguer i el salze.

Als Patamolls, zona inclosa en l'Inventari de Zones Humides de Catalunya, trobarem en la zona de bosc de ribera àlbers, pollancres, freixes, salze blanc, verns, oms, tamarius i algun solitari desmai. A l’extrem sud-est, vora la zona agrícola adjacent, s’hi fa un extens canyissar i joncar. Al canal que travessa l'espai hi ha interessants comunitats algals.